Si ets dona el sou no dóna – 8 de març 09

En l’imaginari col·lectiu, la dona continua existint com una presència un punt anacrònica, com un model desfasat. La dona irreal, la dona darrere la qual, i per art de màgia, existeix un home que la manté i la cuida. Oi que sona poc realista? Doncs aquesta és la base sobre la qual es defineixen coses tan serioses com el sou d’una persona. A les dones se’ns paga generalment com si la vida ens ho regalés tot. Com si no tinguéssim necessitats a satisfer, com si tinguéssim pagat el lloguer o el menjar per una mà invisible.

Se’ns remunera com si, obligatòriament, les nostres filles i els nostres fills haguessin de tenir un varó a prop que s’ocupés del benestar familiar, i com si el nostre salari només servís per capricis i per tapar forats. D’altra manera no es pot explicar que el sou mitjà d’una dona encara sigui la meitat del sou mitjà d’un home. I és que, estadísticament, hi ha sous ‘masculins’ als quals una dona mai accedeix, simplement pel fet de ser dona.

Qui en dubti només s’ha de mirar els resultats definitius de l’enquesta d’estructura salarial 2006 de l’Institut Nacional d’Estadística, publicats aquest darrer 2008. Podríem arribar a dir que si t’ocupes, a més de la feina, de les tasques de la llar i la família, se’t treuen diners del sou i certs sectors del món empresarial t’estan vetats. Hauria de ser el mateix sector empresarial i administratiu el que impulsés la contractació de dones en tots nivells. Ara mateix s’està deixant perdre el dinamisme, formació i talent de ben bé la meitat de del conjunt del mercat laboral.

Com a societat moderna i competitiva que hem de ser, això no té perdó. Com a societat humana i justa que volem ser, tampoc.