De veritat que no ens interessa Europa?

Si el 60% d’abstenció que pronostiquen algunes enquestes es traduís en el 60% de cadires buides al futur Parlament Europeu, la reflexió seria una. Però si el 60% d’abstenció ha de permetre convertir la política i el nostre futur com a país en una mena de frivolitat en què, de retruc, els discursos radicals i excloents es vagin fent lloc davant la desídia de la resta de partits –i, malgrat tot, dels seus votants- per anar dibuixant una Europa distorionada i xenòfoba, la reflexió ha de ser una altra. I aquesta ens implica a tots.

L’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) som, per sobre de tot, un partit municipalista i el nostre horitzó s’acaba allà se’ns acaben els interessos per la defensa dels nostres pobles i ciutats, a Osona i arreu. Però això no ens pot fer perdre de vista que, difícilment, només des dels municipis podrem encarrilar el nostre compromís per la nostra identitat nacional, la justícia social i les polítiques de progrés si no tenim, a Europa, la mateixa sensibilitat cap a tot això.I Europa, ara mateix, no la té.

Aquestes eleccions arriben en el context de la primera gran crisi global. S’ ha rebentat la bombolla de l’especulació que movia les altes finances i ens ha escupit tota la perversió que tenia a dins. I això ens obliga més que mai a trobar solucions d’esquerres a uns problemes que són de dretes. Ara sí, potser, que ens haurem convençut que els interessos del capital han de trobar respostes fermes que frenin a la seva expansió desmesurada. La cèl·lula vital que havia de ser per al desenvolupament del món globalitzat ha esdevingut ser el seu càncer.  I l’única cura per aquesta proliferació incontrolada és clarament una legislació internacional que reguli i controli les transaccions i els invents financers.

El Parlament Europeu i les institucions que en depenen tenen molt més a fer davant de tot això del que ens pensem. Europa no és només l’etiquetat del pollastre, sinó també la discussió sobre drets socials, el repte de vetllar molt més de prop per la qualitat de vida de les persones i per construir una Europa més unida des del respecte per la pluralitat nacional i lingüística dels qui en formem part. I si realment ens creiem la necessitat d’una Europa més social, l’hem de defensar votant un Parlament que també ho sigui.

Raül Romeva, eurodiputat d’ICV i candidat a la reelecció, és exponent d’aquest discurs i d’aquest compromís. I diumenge, els qui ens sentim vinculats a ell des de l’afinitat personal i política, i també com a federació ICV-EPM, votarem per aquesta Europa que necessita incidir en un gir social al que no podem ser aliens, perquè ens hi va el nostre futur, el del país, el de la comarca i el del municipi. Per desgràcia, ja sabem quin és el cost de deixar el nostre destí a mans d’especuladors globals. I hem de ser conscients que l’abstenció no només és un càstig per als polítics, sinó que a la llarga ho pot acabar essent per a tots nosaltres.

Ens calen polítics que des de Brussel·les pensin en el veí o la veïna que no sap si d’aquí mig any encara tindran la seva feina. Ens calen polítics a Brussel·les que lluitin per una nova economia que condemna a qui s’enriqueix a costa de la gent. I també ens calen polítics a Brussel·les que apostin  per una societat pacífica, ecològica, pròspera i estable perquè tots puguem encarar el futur amb il·lusió. I el Barça, diumenge, no es pot votar.

Europa ens interessa molt. I molt més si volem canviar-la.