…canvi de bloc

Abril 15, 2011

A tots que ens seguiu, aquest bloc deixa de ser actualitzat i continua aquí

Anuncis

Si el 60% d’abstenció que pronostiquen algunes enquestes es traduís en el 60% de cadires buides al futur Parlament Europeu, la reflexió seria una. Però si el 60% d’abstenció ha de permetre convertir la política i el nostre futur com a país en una mena de frivolitat en què, de retruc, els discursos radicals i excloents es vagin fent lloc davant la desídia de la resta de partits –i, malgrat tot, dels seus votants- per anar dibuixant una Europa distorionada i xenòfoba, la reflexió ha de ser una altra. I aquesta ens implica a tots.

L’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) som, per sobre de tot, un partit municipalista i el nostre horitzó s’acaba allà se’ns acaben els interessos per la defensa dels nostres pobles i ciutats, a Osona i arreu. Però això no ens pot fer perdre de vista que, difícilment, només des dels municipis podrem encarrilar el nostre compromís per la nostra identitat nacional, la justícia social i les polítiques de progrés si no tenim, a Europa, la mateixa sensibilitat cap a tot això.I Europa, ara mateix, no la té.

Aquestes eleccions arriben en el context de la primera gran crisi global. S’ ha rebentat la bombolla de l’especulació que movia les altes finances i ens ha escupit tota la perversió que tenia a dins. I això ens obliga més que mai a trobar solucions d’esquerres a uns problemes que són de dretes. Ara sí, potser, que ens haurem convençut que els interessos del capital han de trobar respostes fermes que frenin a la seva expansió desmesurada. La cèl·lula vital que havia de ser per al desenvolupament del món globalitzat ha esdevingut ser el seu càncer.  I l’única cura per aquesta proliferació incontrolada és clarament una legislació internacional que reguli i controli les transaccions i els invents financers.

El Parlament Europeu i les institucions que en depenen tenen molt més a fer davant de tot això del que ens pensem. Europa no és només l’etiquetat del pollastre, sinó també la discussió sobre drets socials, el repte de vetllar molt més de prop per la qualitat de vida de les persones i per construir una Europa més unida des del respecte per la pluralitat nacional i lingüística dels qui en formem part. I si realment ens creiem la necessitat d’una Europa més social, l’hem de defensar votant un Parlament que també ho sigui.

Raül Romeva, eurodiputat d’ICV i candidat a la reelecció, és exponent d’aquest discurs i d’aquest compromís. I diumenge, els qui ens sentim vinculats a ell des de l’afinitat personal i política, i també com a federació ICV-EPM, votarem per aquesta Europa que necessita incidir en un gir social al que no podem ser aliens, perquè ens hi va el nostre futur, el del país, el de la comarca i el del municipi. Per desgràcia, ja sabem quin és el cost de deixar el nostre destí a mans d’especuladors globals. I hem de ser conscients que l’abstenció no només és un càstig per als polítics, sinó que a la llarga ho pot acabar essent per a tots nosaltres.

Ens calen polítics que des de Brussel·les pensin en el veí o la veïna que no sap si d’aquí mig any encara tindran la seva feina. Ens calen polítics a Brussel·les que lluitin per una nova economia que condemna a qui s’enriqueix a costa de la gent. I també ens calen polítics a Brussel·les que apostin  per una societat pacífica, ecològica, pròspera i estable perquè tots puguem encarar el futur amb il·lusió. I el Barça, diumenge, no es pot votar.

Europa ens interessa molt. I molt més si volem canviar-la.

Segons les seves declaracions a Ràdio Berga, l’alcalde de Cercs ha signat un projecte de cooperació amb les ciutat Hammana i Qaa. Diu així:

Ferran Civil, alcalde de Cercs, ha remarcat que és una col·laboració que pot ser molt profitosa ja que tots dos territoris ‘tenen problemàtiques similars’. (font: Radio Berga)

Que insinua? La ciutat de Hammana viu principalment de l’agricultura i forma part d’un país que ha passat recentment per una guerra. El poble de Cercs té un passat miner, un present que aposta per el turisme i de conflictes armats no recordo cap últimament.

Això sí: Hammana té una fira de la cirera i anual concurs de la “Miss Cherry”.  A cas l’alcalde està insinuant que hem d’apendre del poble libanés  com es promou el turisme?

No queda clar, doncs, si aquí es tracte d’un pacte honest i solidari de poble a poble, o si d’amagotis algú treu profit de la situació.

Recordem el pacte térbol entre el govern de l’alcalde Civil  i l’empresa Jindhal de l’India.  Pacte que va donar peu a que totes persones implicades -més famílies- es vàren benificiar d’un viatje a l’India pagat amb diners públics. I de l’empresa que s’ha d’instal·lar al municipi i crear 22 llocs de treball  encara no s’ha vist res.

Publicat al Berga Actual del 27-03-09

El problema actual resideix en la financiació del transport escolar no obligatori, és a dir el que s’efectua dins d’un mateix municipi.

Amb aquesta regulació -de que sigui no obligatori el transport dins el mateix municipi i el transport intermunicipal ho és- s’aconsegueix en ocasions que es subvencionen desplaçaments curts i es deixin de subvencionar desplaçaments llargs. Això passa sobretot en municipis que aglutinen varis pobles o municipis amb colònies.
Per temes de com està organitzada l’administració del territori pot passar de que sigui obligatori un transport de 3km i un de 8km no ho sigui.
Aquest fet posa en qüestió els conceptes d’obligatorietat i no-obligatorietat, sobretot perquè portar els fills i filles al col·legi sí és una obligatorietat en tots els casos.

Per el transport en qüestió, la Generalitat preveu unes despeses x per comarca i any (al Berguedà són 839.000 euros que atorga el dep. d’Educació (font: Regió7)).
Aquesta partida s’ha congelat en els últims anys, encara que el transport s’encareix any rere any. Per el curs escolar 08/09 a més s’ha reduït aquesta subvenció: El Consell Comarcal del Berguedà va haver de gestionar el transport escolar obligatori i no-obligatori amb 24.00 euros menys que els anys anteriors. Està clar que en aquest últim any el Consell Comarcal del Berguedà no ha tingut suficients recursos. Però  tampoc va tenir la visió i habilitat de buscar d’altres recursos per fer-hi front. Més encara si se sap que pel curs 09/10 està previst suprimir tota la subvenció i que no hi haurà diners de la Generalitat que paguin el transport escolar dins d’un mateix municipi.

L’idea que sembla tenir el Consell Comarcal és que els pares i les mares paguin de la seva butxaca les despeses del transport (Al Bergudà parlem d’aproximadament uns 3 euros per nen i dia). Això comportaria que moltes famílies portaràn els seus fills al col·le amb cotxe i no ho pagaríen i conseqüentment augmentaria el preu a repartir en els  nens i nenes que no tenen cap altre opció.

També pot pasar de que desaparegui el transport escolar no obligatori recauria sobre el transport privat.

Des d’EPM creiem que en cap cas podem apostar i incentivar el transport amb vehicle privat en plena campanya de frenar el canvi climàtic i quand tot just  s’ha imposat una multa a l’estat espanyol per superar les emissions de CO2 fixades per el tractat de Kioto.
Hem d’apostar firmement pel transoport  col·lectiu.

En el moment de suprimir les escoles de poc alumnat la Generalitat es va comprometre amb la gratuïtat del transport escolar. Aquesta promesa, però no consta escrita enlloc, només en la memòria del pares i de les mares.

És un tema complexe i candent que entre Consell Comarcal i Generalitat s’ha de solucionar i no seria ni étic ni just fer resoldre a les famílies un problema que és d’àmbit purament administratiu.

En l’imaginari col·lectiu, la dona continua existint com una presència un punt anacrònica, com un model desfasat. La dona irreal, la dona darrere la qual, i per art de màgia, existeix un home que la manté i la cuida. Oi que sona poc realista? Doncs aquesta és la base sobre la qual es defineixen coses tan serioses com el sou d’una persona. A les dones se’ns paga generalment com si la vida ens ho regalés tot. Com si no tinguéssim necessitats a satisfer, com si tinguéssim pagat el lloguer o el menjar per una mà invisible.

Se’ns remunera com si, obligatòriament, les nostres filles i els nostres fills haguessin de tenir un varó a prop que s’ocupés del benestar familiar, i com si el nostre salari només servís per capricis i per tapar forats. D’altra manera no es pot explicar que el sou mitjà d’una dona encara sigui la meitat del sou mitjà d’un home. I és que, estadísticament, hi ha sous ‘masculins’ als quals una dona mai accedeix, simplement pel fet de ser dona.

Qui en dubti només s’ha de mirar els resultats definitius de l’enquesta d’estructura salarial 2006 de l’Institut Nacional d’Estadística, publicats aquest darrer 2008. Podríem arribar a dir que si t’ocupes, a més de la feina, de les tasques de la llar i la família, se’t treuen diners del sou i certs sectors del món empresarial t’estan vetats. Hauria de ser el mateix sector empresarial i administratiu el que impulsés la contractació de dones en tots nivells. Ara mateix s’està deixant perdre el dinamisme, formació i talent de ben bé la meitat de del conjunt del mercat laboral.

Com a societat moderna i competitiva que hem de ser, això no té perdó. Com a societat humana i justa que volem ser, tampoc.


El dia 8 de febrer es va presentar un molt necessari audiovisual sobre els anomenats “Fets de Fígols”.
El petit documental dura uns 16 minuts i explica a grans trets de com homes i dones lluitàven per fer realitat el seu somni de justícia social i benestar.
El fil conductor consisteix d’un narrador invisible qui rememora les seves vivències d’infantesa a Fígols, com es va declarar la zona de les mines (i desprès al Berguedà sencer, Bages, Solsonès) el comunisme llibertari i finalment va acabar amb la detenció dels miners -entre ells el pare del narrador.

El museu de les Mines de Cercs fa de magatzem de la memòria col·lectiva i treballa per la difusió, cosa que és útil. Animem des d’aquí que es segueixi millorant i treballant sobre diferents aspectes de la societat i els seus canvis, moviments i evolucions.

A tot plegat l’alcalde de Cercs i presi de la Ruta Minera, Ferran Civil (Unió Democràtica p. Catalunya) es va veure obligat de fer un petit parlament sobre els fets i el rerefons històrics. I va quedar lleugerament ridícul quan va afegir de que amb la revolta i la proclamació del Comunisme Llibertari “no es tractava de reivindicacions polítiques, sinó purament socials”.
Qué són, doncs, reivindicacions polítiques??

El novembre de 2007, fa exactament un any, l’Entesa per Cercs hem presentat una instància a l’ajuntament queixant-nos del servei deficitari del pediatra al CAP de Sant Jordi. Aquest escrit, ha sigut també publicat al Berguedà actual com a carta oberta.

Al llarg de l’escrit vam denunciar la situació i preguntàvem el perquè no tenim el nostre servei de pediatria com qualsevol altre municipi. Així mateix vam demanar quines actuacions seguiria l’Alcalde Civil i el seu equip de govern per solucionar aquest problema que ens afecta a tantes famílies del municipi.

Citem textualment de la carta que vam rebre com a resposta.: “La Junta del govern local, per unanimitat, acorda (…)  que es té la promesa que a partir del desembre [2007] hi haurà 2 dies de pediatra a la setmana en el CAP de Sant Jordi.”

Fa un any aquesta promesa s’ha incomplert. Però el problema segueix igual. Les famílies de Cercs segueixen sense pediatre, qualsevol incidència amb la salut dels fills ens obliga a atendre al servei de pediatria de Berga o Guardiola.  Fa unes setmanes s´ha publicat una altra carta oberta signada per “Mares del municipi de Cercs” que denunciava els mateixos fets. Nosaltres la subscrivim en la seva totalitat i proposem anar un pas en davant.

Com  a grup polític no ens podem quedar amb els braços creuats, ni amb la satisfacció de haver fet publica la nostra queixa. I menys l’ajuntament. En comptes d’esperar que es sol·lucionin les coses mitjançant milagres, el que ha de fer el govern municipal és reunir-se amb el Sr. Antoni Sans i Miret, responsable de Sanitat en la Catalunya Central, per solucionar aquest greuge.

La següent carta es va presentar a l’ajuntament en forma de instància fa un any exactament. En la resposta el govern de Cercs va “prometre” que en dues setmanes el tema quedaria resolt. Encara estem esperant-ho.

Des del Grup Entesa per Cercs volem fer referència a les declaracions fetes per l’Alcalde Ferran Civil sobre els ajuts cedits de 600.00€ des de l’Ajuntament per fomentar la natalitat en el municipi.

Estem molt a favor de que s’ajudi a les famílies i els joves pares. En aquest sentit ens sembla una bona iniciativa per a el nostre municipi i per el nostre jovent.

D’altre banda volem plantejar un greu problema que patim les persones que ja som pares i mares i els que es decideixin a ser-ho.

Ja des de fa un temps tenim una gran manca de cobertura medica de pediatria en el CAP de Sant Jordi. Inicialment hi havia visita programada dos cops a la setmana.

Fa aproximadament un any que aquest servei va començar a fallar. Degut a aquest fet la programació de visites va passar a un dia a la setmana. Sempre i quan a la pediatra li fos possible la seva assistència.

No ha hagut visita de pediatra cap dia durant tot l’estiu 2007 i avui dia continuïm sense tindre un servei de pediatria regularitzat.

La majoria de nosaltres hem trobat la nostra particular solució en desplaçar-nos cap a altres municipis que si disposen de servei de pediatria. Les famílies hem de conviure amb aquesta dificultat.

Que passa amb el CAP de Sant Jordi de Cercs, perquè no tenim el “nostre” pediatra com qualsevol altre municipi? Perquè no es planteja una solució des d’el consistori? Trobem que abans de preocur-se per els infants que hi neixerán ens hem de preocupar pel benestar dels que ja hi viuen.

Demanem al Sr. Civil i el seu equip de govern que solucionin aquest problema que ens afecta a una gran part del municipi.

Silvia Reyes

Sonia Rius

Entesa per Cercs”

La permanent de les Enteses pel Progrès Municipal (EPM), l’agrupació que aplega voltants dels 80 candidatures municipalistes progressistes catalanes, 4 de les quals del Berguedà, s’ha reunit avui, 13 de desembre 2008 a Cercs. Aquestes reunions, de caràcter mensual, són l’òrgan decisiu entre assemblees i se celebren rotativament arreu de Catalunya per reforçar el contacte amb el territori i conèixer la realitat de cada indret.

A la reunió d’avui s’ha abordat el desenvolupament de la federació amb ICV recentment aprovada en la darrera assemblea i s’ha tractat el tema de del nou fons municipal de 8.000 milions d’euros i l’estratègia a seguir per les EPM als municipis on van obtenir representació.

A la reunió han participat en Jordi Fàbrega, president de les EPM, alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i Delegat del govern a la Catalunya central, Pere Garriga, secretari d’organització i cap de llista per Arbúcies (La Selva), i d’altres representants de les llistes de les EPM al territori.

Com a grup polític que som pensem que és urgentíssim d’implantar un transport públic en la comarca. I tenim tres raons fonamentals: La primera és l’economia familiar –l’ús del cotxe suposa una despesa important i n’estem obligats i obligades a tenir dos per família-, la segona és contaminació atmosferica causada per el vehicle privat i el seu impacte sobre la salut de les persones i la tercera és la necessitat de evitar accidents de trànsit que es produeixen cada dia en les nostres carreteres.

Pensem que masses vegades hem sentit l’argument de que el transport públic no és rentable. I sempre es parla de com és de defecitari el transport públic però mai es parla de com és de defecitari el transport privat.

Bé, però ja posats de parlar de despeses i en quins programes es inverteixen li volem explicar un fet que s’ha produït en el municipi de Cercs:

El 9 de octubre l’ajuntament de Cercs va demanar un crèdit de 95.000€ a 10 anys sense interessos a la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona. Aquests diners servirien per finançar l’execució de sentència referent a una casa construida fa vint anys i que tot just ara ha hagut el judici i la condemna a multa que haurà de pagar l’ajuntament en part per haver aprovat el projecte en el “seu moment amb uns permisos d’obra municipal que anaven en contra dels que marcava les normatives urbanístiques del municipi” . (fonts: Diputació de Barcelona, diaridelalcalde.cat)

Només en l’última legislatura s’han detectat vàris casos més de projectes immobiliaris aprovats sense aplicar correctement les normes subsidiaries o el POUM tal i com ho demana la llei. És de lògica que abans o d’hora totes aquestst projectes aniràn a judici i a l’ajuntament li tocarà pagar les respectives multes amb crédits, que en cas de que hagi sort no es carregaràn d’interressos. Però és sabut que els crédits s’han de tornar. Aleshores les aportacions dels habitants no aniràn destinades a projectes per el bé comú –com hauria de ser- sinò es tornaràn a la Diputació que haurà deixat els diners per poder pagar les multes causades per les males gestions l’Ajuntament.

Creiem que NO és com haurien de fer les coses.

Creiem que és just que els diners que tots aportem van destinades a projectes de profit per la comunitat.

Fem una pausa i pensem en que es podria fer amb 95 000 € de diners públics ben gestionats.

Per exemple començar a construir una xarxa eficaç de tranport públic?

Potser llavors tots i totes en treuríem profit?

Entesa per Cercs